Richard Stallman va anunciar el setembre de 1983 el projecte de desenvolupar un sistema operatiu lliure a l'estil d'Unix anomenat GNU. GNU és l'únic sistema operatiu desenvolupat específicament per defensar les llibertats de l'usuari.

Què és GNU?

El projecte GNU es va iniciar el 1984 per desenvolupar un sistema operatiu a l'estil d'Unix de caràcter lliure: el sistema operatiu GNU.

El nucli de GNU no es va acabar, de manera que GNU s'utilitza amb el nucli Linux. La combinació de GNU i Linux és el sistema operatiu GNU/Linux, que avui fan servir milions de persones.

De vegades a aquesta combinació se l'anomena, incorrectament, Linux. Hi ha moltes variants o “distribucions” de GNU/Linux.

Nosaltres recomanem les Distribucions GNU/Linux que són 100% programari lliure; és a dir, que respecten completament les llibertats de l'usuari.

GNU és un acrònim recursiu de “GNU No és Unix”; es pronuncia g-noo, en una síl·laba, sense vocal entre la g i la n.

Què és el programari lliure?

L'essència del “Programari lliure” és la llibertat, no el preu. Per entendre el concepte, heu de pensar en el significat de "lliure" que trobem a "pensament lliure", i no pas a "barra lliure".

El programari lliure proporciona als usuaris la llibertat d'executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Més exactament, atorga als usuaris quatre llibertats:

  • La llibertat d'executar el programa per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d'estudiar com funciona el programa i d'adaptar-lo a les seves necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
  • La llibertat de distribuir còpies, de manera que podeu ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se'n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.

Què és la Free Software Foundation?

La Free Software Foundation (FSF) és el principal patrocinador del Projecte GNU. La FSF rep molts pocs fons de corporacions i fundacions; confia en el suport de persones com vosaltres.

Si us plau, considereu la possibilitat d'ajudar la FSF fent-vos-en socis, comprant manuals o regals o efectuant una donació. Si la vostra empresa utilitza programari lliure, pot donar suport a la FSF esdevenint patrocinador corporatiu o adquirint una distribució GNU de luxe.

El Projecte GNU dóna suport a la missió de la FSF de mantenir, protegir i promoure la llibertat d'utilitzar, estudiar, copiar, modificar i distribuir programari informàtic, i de defensar els drets dels usuaris del programari lliure. Defensem les llibertats d'expressió, de premsa i d'associació a Internet, el dret a utilitzar programari per encriptar les comunicacions privades, i el dret a escriure programari sense restriccions imposades per monopolis privats. Podeu aprofundir en aquests temes llegint el llibre Free Software, Free Society.

La FSF té organitzacions germanes a Europa, Amèrica Llatina i Índia.

Freedom Fry

Stephen Fry

Stephen Fry us introdueix al programari lliure i us recorda un aniversari molt especial.

Flaixos GNU

La FSF ha fet pública la versió 3 de la Llicència Pública General GNU i de la Llicència Pública General Reduïda GNU!

La FSF ha fet públic el quart esborrany de la versió 3 de la Llicència Pública General GNU, amb una última crida a fer-hi aportacions. Si us plau, llegiu-la i aprofiteu aquesta última oportunitat per aportar els vostres comentaris.

Els residents a Massachusetts poden mostrar el seu suport a l'ús del programari lliure a l'administració votant al lloc web del governador Patrick.

Trobareu altres notícies, incloses les que han estat en aquesta secció de Flaixos GNU, a la pàgina de Novetats del Projecte GNU.

Passeu a l'acció

Altres accions

Més informació

Tornar a dalt

Traduccions d'aquesta pàgina